Què plantar al país, per no cuidar-lo? Consells als jardiners mandrosos i ocupats
Els propietaris de parcel·les privades sempre tenen molta feina, ja sigui un hort, un jardí o simplement una casa que periòdicament necessita reparació. Per tant, la qüestió de què plantar al país, per no tenir-ne cura, sempre ha estat i serà rellevant. Conrear verdures, fruites i fins i tot flors en la majoria dels casos requereix dedicar la major part del temps lliure. I una persona moderna i ocupada la té en una quantitat limitada. També és interessant per a les persones grans, perquè cuidar les plantes no només requereix temps, sinó també salut. Tanmateix, si reflexioneu correctament sobre els mètodes de plantació i escolliu cultius sense pretensions, podeu facilitar la tasca.
L’organització competent dels llits és la meitat de l’èxit d’un lloc ben arreglat
A més, no juga el paper més important mulching... El cobert orgànic no donarà oportunitat a les males herbes al mateix temps i servirà com a fertilitzant addicional. El sòl queda solt, fèrtil, no s’escalfa massa i no s’asseca.
Què plantar al país, per no cuidar-lo? Triem verdures sense pretensions
Un cop preparats els llits, podeu plantar-hi cultius d’hort, que no són especialment exigents per cuidar. Produiran cultius amb el mínim esforç. Entre aquestes plantes:
- carbassó, carbassa;
- ruibarbre;
- remolatxa;
- llegums (pèsols, mongetes, cigrons, vigna);
- rave, daikon, rave;
- rave picant;
- verds (anet, julivert, ruca);
- amanida, espinacs.
Flors sense pretensions per a un parterre
No us oblideu de les flors, perquè decoraran i transformaran fins i tot la zona més desagradable. Podeu recollir plantes amb diferents períodes de floració i admirar-les des de principis de primavera fins a les gelades.
En primer lloc, les prímules bulboses no requereixen de cures especials: plantes de fusta, tulipes, narcisos, arbusts, agulles avellanes. Floreixen primer, però la floració acaba ràpidament. Per tant, es poden col·locar plantes perennes sense pretensions en segon pla:
- amfitrions;
- falgueres;
- flox;
- iris;
- viola;
- asters perennes;
- crisantems;
- campanes;
- camamilla;
- caiguda.
Entre les flors anuals, també hi ha plantes boniques i poc exigents. La majoria es reprodueixen auto-sembrant, de manera que n’hi haurà prou amb comprar i plantar llavors només una vegada. De les anuals val la pena obtenir:
- caprici;
- salvia;
- glòria del matí;
- calèndula;
- escholzia;
- alissum.
Si hi ha espai lliure i la mida de la parcel·la us permet trencar la gespa, la podeu sembrar amb una barreja especial. Per exemple, les gespes mores, de trèvol i de prat són molt resistents i sense pretensions. Creixen ràpidament i, fins i tot si es produeixen males herbes, es perden en la massa total.